Poble
Po - 1
Centelles, 898 - 1998
​
Fa onze segles, repoblaven
tot aquest nostre veral
i esglésies s’hi consagraven.
En l’acta que fa memòria
de Sant Martí del Congost,
Centelles entra en la història.
Emma, que el temple bastí
amb ampli gest piadós
és qui ens hi va introduir.
La nostra feligresia,
dita de Santa Coloma,
lentament pren fesomia.
A l’església arrapadet,
el poble anava creixent,
del sagrat ben a propet.
Del castell de Sant Martí
uns senyors ens governaven
i amb esforç feien camí.
En temps de pesta i secada
minvà molt la població.
Quanta misèria passada!
Paraires i teixidors
aquí es van aposentant
esperant uns temps millors.
El pagès el camp treballa
i nous focs es van obrint
i algun noble els atenalla.
El poble es va revoltar
tip d’arbitrarietats
i als senyors es van oposar.
La guerra dels barretines:
la lluita fou desigual
i es segaren moltes vides.
Com que hi ha molt de pillatge,
el feudal tanca els portals
de l’emmurallat vilatge.
Amb la indústria, el progrés
tot ho revoluciona;
Centelles creix més i més.
Fins a arribar als nostres dies,
quants de canvis hem viscut
entre penes i alegries.
Fem que sigui rica i plena
la nostra vila comtal
amb virtuts de tota mena.
Agraïm afanys passats
envers la pàtria estimada
per conquerir llibertats.
Que la santa Colometa,
patrona de poma i pi,
ens la guardi pura i neta.
Poble
Po - 2
A la Vila de Centelles
​
Centelles, vila encisera,
que celebres mil cent anys,
amb la cara riallera
rememores goig i afanys.
La muntanya t’acarona
fent sardana i ric coixí
i el castell, talment marona,
et vetlla vespre i matí.
El Turó de les Onze Hores,
Morro de Porc, Quicarell
i el Puigsagordi, que honores
amb cants de festa i ocell.
El vell portal engalana
l’entrada de la part vella
on la Verge sobirana
amb esperança poncella.
Trobem can Sors a la vora
amb portal d’artesania
i la font acollidora
amb Jesús que atent ens guia.
Can Domingo té finestres
caladetes a desdir,
cisellades per mans destres
semblen de punta al coixí.
Després de la cantonada,
trobem la casa comtal
amb l’escut i balconada
i el seu generós portal.
La plaça s’obre formosa
i els diumenges hi ha mercat;
s’omple de gent bulliciosa
que mercadeja de grat.
Treu el cap i esvelt s’estira
el campanar octogonal,
que formes sòbries respira
al nucli més ancestral.
Santa Coloma tothora
dins l’església va vetllant,
pura i bella com l’aurora
el bon camí ens va mostrant.
Centelles, vila feinera,
segueix per bons viaranys;
viu solidària i austera
i hauràs sempre els millors guanys.
Poble
Po - 3
El portal de Centelles I
​
Quants records guardes, portal,
aplec de tantes anyades;
ets un joiell medieval,
tens les pedres esmolades.
El teu arc tan admirat
sap d’anades i vingudes,
de temps bo i esperançat
i de guerres mal viscudes.
Saps de comtes i feudals,
de vassalls i vilania,
del pagès amb carro i falç,
d’artesans, de joglaria.
Conserva la nostra història,
gentil arc, que bé s’ho val;
guarda sempre en la memòria
la nostra vila local.
Poble
Po - 4
El portal de Centelles II
​
Antic portal de Centelles
que tancaves les muralles
en temps del senyor feudal;
mut testimoni visqueres
les fatigues i quimeres
d'aquest bocí comarcal.
Tu preservares el poble
de saqueigs i gent innoble;
sobirà senyor feudal
féu posar coltells i forques
senyal de poder i forces;
llavors, fou vila comtal.
Ah, si parlessin tes pedres
de teixidors i paraires,
homes de bé, seny cabdal;
amb esforç i cor ben noble
són la soca d'aquest poble
tan bonic i principal.
Recordes la pagesia:
solcant la terra sofria
amb esforç descomunal;
de sol a sol tot el dia
suor i treball compartia
que la vida bé s'ho val.
Diries de grans secades,
de collites ben minvades
pel pagès, res més fatal;
anys de misèria, de pesta,
per la població funesta
agreujada d'aquest mal.
Ens diries d'algun noble
que oprimia, foll, el poble
de forma dimonial,
imposant càrrecs i delmes
als més humils i més febles,
als ulls de tots immoral.
Ve la revolta del poble,
conseqüència clara, noble,
Centelles féu de puntal;
la guerra dels barretines
que segava moltes vides,
la lluita molt desigual.
Contaries coses belles
d'amors tendres de parelles
bressols de casa pairal;
de quan el país creixia
també aquí repercutia
el progrés industrial.
Tu saps l'arrel de la festa
que té aires de conquesta,
avui dia patronal;
ofrena del pi i de pomes,
les millors i les més bones,
amb salves fortes com cal.
Aixoplugues dins l'arcada
la Verge molt estimada,
esperança del mortal;
ens vetlla prudent tothora
i per nosaltres implora
amb mirada maternal.
El temps va marcant clivelles,
han polit tes belles pedres
antic arc medieval;
mantén-te fidel com ara
bell llegat, gentil penyora,
tu, sempre ferm, triomfal.
1990
Poble
Po - 5
Campanar, campanes i campaner
​
El campanar dóna als pobles
fesomia, identitat,
rememora fets molt nobles
i ens evoca el temps passat.
Ell els pobles engalana
elevant-se cap al cel
i ens convida i agermana
a pregar amb pur anhel.
Les cases, com la fillada,
s’ajoquen al seu redós;
quan hi adrecem la mirada
inspira pau i repòs.
Les campanes són amigues
que el temps van assenyalant;
compartint goig i fatigues,
sempre ens van acompanyant.
El campanar de Centelles
quatre campanes tingué
que, volant com oronelles,
daven vida al vell cloquer.
Matí, migjorn i vesprada,
el bell toc de l’oració
feia per l’aire escampada
de lloes al Creador.
Assenyalaven la missa
i el diumenge, amb gran clamor,
feien més repicadissa:
era el dia del Senyor.
Coneixia tot el poble,
amb la forma de tocar,
qui havia mort, si era noble,
home, dona o capellà.
Moltes vegades sonaven
convocant a funerals
i a bon temps, quan albiraven
apropar-se els temporals.
En cas de greu malaltia
tocaven a extremunció
i a processó quan calia,
amb respecte i devoció.
Restaven silencioses
el dia del Dijous Sant
i es despertaven airoses
el jorn de Pasqua exultant.
Si avisar el poble calia
durant el tridu Sagrat,
la matraca les suplia
amb el seu so enrogallat.
Les dues més petitones,
quan hi havia un bateig,
tocaven llargues estones
amb un alegre tritlleig.
Molts nadons llavors morien:
eren temps de pobretats;
les campanes se’n planyien
amb uns tocs acompassats.
Si s’abrandava la flama
en la llar o en un paller,
en feien córrer la brama
amb un so molt baladrer.
Si algun lladre apareixia,
tocaven a sometent
i gent armada corria,
mobilitzada al moment.
De les tropes quan lluitaven
al campanar hi ha senyal:
sis tocs quan amunt anaven,
cinc, si avall, ben puntual.
Avisaven els paraires
a l’hora de treballar
i també eren garlaires
si el salpàs veien passar.
I el campaner s’hi lluïa
quan la festa era major;
les brandava amb energia
fent-les vibrar de debò.
Ell les campanes tocava
per quarta generació
i el cor amb goig hi abocava
anhelant la perfecció.
Les voltava amb gran patxoca
i el bell so anava escampant
i vinga toca que toca,
els centellencs alegrant.
Que la veu de la campana,
arrelada dintre seu,
li deia amb veu quasi humana:
“Toqueu, campaner, toqueu”.
agost, 1996
Poble
Po - 6
La Plaça Vella
​
Una plaça xica, xica,
on la pau és abundant;
en fets passats és molt rica,
la sagrera té al voltant.
El portal xic l'acarona,
recollint-la maternal;
pedra viva, mare bona,
de centelles la fornal.
Les campanes de la vila
són com un més a la llar,
amb veu molt clara i tranquil·la
donen el temps sens parar.
Els ocells en la brancada
vénen a picotejar,
les falcies fan passada
tot xisclant sense parar.
Els gats hi fan la becaina
de tots colors i edats,
en volten com una daina
al cap tard ben afamats.
Gaudim de bon veïnatge
on compartim tots plegats
goig i penes, bell bagatge,
per conviure acompanyats.
Dolçament arrecerada,
pels menuts és un tresor,
Plaça Vella estimada
et portem dintre del cor.
juliol 89
Poble
Po - 7
A redós de la rectoria
​
La verdor de l’heura
i el roser en flor
és digne de veure,
font d’inspiració.
Les pedres antigues
i l’arc del triquet,
campanes amigues
toquen a pleret.
Converses de joves,
rialles d’infants,
escola que coves
uns nobles afanys.
L’església acarona
tot aquest veral
i assenyada ens dóna
guia celestial.
Tota la sagrera
recorda els passats
i també ens advera
que som limitats.
Jugant a xarranca,
pedres esmolant
d’infants llarga branca
hi ha anat passant.
Les noves fornades
que ara els toca el torn
creixin assenyades
respectant l’entorn.
La màgia i l’encís
que té aquest racó
és un tast precís
de llum i claror.
L’encant entranyable
que molts han pintat
silenciós i amable
té arrel i llegat.
Emmarqui l’arcada
el florit roser
i l’heura preuada
s’enfili també.
Que hi canti l’alosa
i el dolç rossinyol
quan l’alba s’hi posa
i a posta de sol.
Poble
Po - 8
La font de la plaça
​
Brolles sempre generosa
per a qui ve assedegat,
aigua vital, preciosa,
de cristall fi argentat.
Graciosa fas rotllana,
aculls el qui ve cansat;
al teu voltant fan sardana
i els diumenges, el mercat.
Al teu peany té l'estada,
ple d'amor i veritat,
Jesús, vetllant la ramada
amb serena majestat.
T'admira tothom qui passa
prop teu, arrel i llegat;
bonica Font de la Plaça,
rememores el passat.
juliol 89
Poble
Po - 12
La font de Sant Martí
​
Flueix l’aigua generosa
amb un doll exuberant;
d’altra en baixa més calmosa
dels marges que hi ha al voltant.
Encesa, llisca amb patxoca
com la cua d’un cavall;
fuig del clot, fins es desboca
delerosa rec avall.
Finíssima melodia
ens canten a quatre veus,
els ocells, amb alegria,
dalt l’arbre nat als seus peus.
Un cop la set saciada,
proveïm el ric cabal
i, de forma assossegada,
caminem fins al portal
de l’església, que closa,
respira un aire tranquil;
la placeta és molt formosa,
pintada d’un blau subtil.
El banc de pedra, l’alzina
de brancam ferm, gegantí,
entre branques s’endevina,
el castell de Sant Martí.
Arrapats a la sagrera,
esvelts xiprers van vetllant
el repòs de qui espera
el judici triomfant.
Arreu, arreu hi domina
un verd tendre encisador;
no hi ha al cel ni una boirina
i el sol brilla amb esplendor.
maig de 1991
Poble
Po - 16
Banyes de foc
(Llegenda catalana)
​
El castell de Sant Martí,
entre el Congost i la Plana,
té una llegenda galana
que avui em plau repetir.
Fou frontissa militar
en temps de la Reconquesta
i dels sarraïns en resta
un fet que vaig a explicar.
El castlà d’aquest castell
governava i dirigia,
a més de cavalleria,
ballesters al servei d’ell.
La tropa molt ben nodrida
hisenda i vida guardava
i una filla que estimava
pels vassalls ben protegida.
El cabell ros com el blat,
el blau-cel en la mirada,
una veu dolça i melada
i el pas juvenil i alat.
Algun compte o bé baró,
per ella el pare somnia;
la nissaga li abellia
i el seduïa el blasó.
Un humil ballesteret
en secret ella estimava;
de cor ell també l’aimava
s’esguardaven a pleret.
Roderic s’assabentà
de l’amor que en ells floria;
foll de ràbia i gelosia,
les ales prompte els tallà.
El ballester al calabós
i la filla en un convent;
separats, el sentiment
creixeria esponerós.
Uns milers de sarraïns,
onejant la mitja lluna,
galopant tots a la una
del Vallés van plana endins.
Alertat el del castell,
ple de preocupació
i no trobant solució
demana al clergue consell.
Al calabós hi teniu
qui us podria aconsellar:
d’ells el ballester escapà
quan el tenien captiu.
Ell coneix a bastament
les astúcies dels rebels
i us explicarà sens vels
què cal fer en tot moment.
Consultat aquell minyó,
després de reflexionar-hi,
a fi de remei posar-hi
li parla d’aital faisó:
"A tants moltons com tingueu
establats a les cabanyes,
lligades fort a les banyes
unes teies posareu".
A punta de fosc estaven
els moltons afilerats;
de cara al buit, preparats,
el moment just esperaven.
Quan els veuen arribar,
en la negra nit, empeses
cent teies de foc enceses
pel dret varen engegar.
Enmig de roures i pins,
rius de flames desbocades
cavalcaven desfermades,
espantant els sarraïns.
Els moros, fent mutis, piren;
espaordits i astorats,
fugen com esperitats
a les terres d’on sortiren.
El castlà lliure, amb orgull,
abraça el jove valent
i consent al casament
i per gendre amb goig l’acull.
Sobre els cingles de Bertí,
com repiquen les campanes!
Apareix damunt les planes
l’arc formós de Sant Martí.
Famós es féu pel país
el castell de les cent teies;
de tals gestes i epopeies
el poble en guarda l’encís.
1 de febrer de 1994
Poble
Po - 17
Santa Coloma de Centelles
​
Era esvelta i molt bonica,
la pau duia en la mirada,
en virtuts era molt rica,
la fe tenia arrelada.
Va néixer a Sens, dins de França,
on nasqué i a mans morí
d’un obsés que, a tota ultrança,
la volia seduir.
Oferí la seva vida
per defensar la puresa;
donzelleta beneïda,
quin exemple de fermesa!
Ella ens estima i honora
amb la seva protecció;
lluminosa com l’aurora,
vetlla per la població.
Celebra amb goig tot el poble,
el seu dia patronal,
i li ofereix amb cor noble
un formós pi puntual.
Guarnit de neules i estrelles,
i uns pomells ben perfumats
de pomes dolces i belles
teixits amb cants abrandats.
Colometa de Centelles,
flor del verger celestial,
tan pura com les estrelles,
guardeu-nos sempre de mal.
Poble
Po - 18
Santa Coloma i el Pi
​
Mil cent anys fa que Centelles
venera santa Coloma
i li ofereix coses belles:
pi, neules, ramells de poma.
Penúltim jorn de l’anyada,
la moguda és principal.
Enmig de fred i gelada,
al bosc aniran com cal.
Les salves de matinada
desvetllen tota la vila;
els més grans i la mainada
el fort retruny espavila.
A les set, missa primera,
en honor de la Patrona:
"Coloma, verge encisera,
que la festa sigui bona."
Surten amb passa lleugera,
vers el bosc van caminant;
un bon esmorzar els espera
i a cercar-lo van volant.
Botifarra i pa del dia
ben regat amb bons traguets,
compartint amb harmonia
tots es mostren satisfets.
La gana un cop saciada,
escalfats amb un bon vi,
ve la feina més preuada:
és l’hora de tallar el pi.
Amb tota delicadesa,
la cordada van tensant;
la tofa de verd encesa,
que no es trenqui, és important.
El pi ja lluu en la carreta
i els bous la van transportant;
l’estampa atrau la nineta:
té un aspecte exuberant.
Quan arriben a la plaça,
no en vulgueu més de retrucs;
els galejadors amb traça
no es cansen d’omplir els trabucs.
A la una en punt arriba
el formós arbre al replà;
l’església queda envaïda
quan el pi en fan ballar.
El més atrevit s’hi enfila,
treu el cap dalt la capçada;
d’ací d’allà bé primfila
per no caure en la ballada.
Les barretines vermelles,
la camisa immaculada:
"Amunt, minyons de Centelles,
subjecteu fort la brancada!"
Entren el pi dins el temple
i, amorosos, fan l’ofrena:
"Colometa, el vostre exemple,
ens porti a una vida plena."
Davant de santa Coloma,
el flairós pi han penjat;
guarnit amb ramells de poma
que el recinte ha perfumat.
Al redós i amb alegria,
a la Patrona aclamant,
els goig de la verge pia
ben joiosos van cantant.
La Patrona, complaguda,
observa amb mirada noble;
sap que de tots és volguda
i vetlla, constant, pel poble.
gener, 93