Pàtria
Pa - 1
Oda a Catalunya
Amb quin goig et cantaria
si l’arpa sabés polsar;
per tu l’amor en mi nia
qui et coneix t’ha d’estimar.
Déu te guard, formosa terra,
plena de sol i claror,
talment l’heura que s’aferra
et porto dintre el meu cor.
Tens muntanyes regalades,
de Verdaguer els millors sons,
són com aigües ben gemades
que ens bressolen amb cançons.
Enmig de boscos i prades,
serralades i bells turons,
com estrelles escampades,
la Verge té els millors trons.
Els avantpassats sembraren
vida, costums, tradicions;
nobles virtuts ens llegaren
entre lluites i il·lusions.
Nostra parla, dolça, bella,
fou per ells preuat tresor,
com l’honor d’una donzella
defensem-la amb tot el cor.
De Salses a Guardamar
enlairem aquesta flama,
emblema que ens cal vetllar,
l’amistat gentil proclama.
Al caliu d’aquesta torxa
i agermanats serem grans;
la unió fa la força
dels PAÏSOS CATALANS.
Celebració de la festa dels Països Catalans. 24/06/1989
Pàtria
Pa - 4
Amor a la Terra (Amor i convivència)
Estimem la nostra terra,
els seus valors, tradició;
també la seva cultura
rica i plena de debò.
Estimem la nostra llengua,
dret de pobles i nacions;
tot respectant la dels altres:
cada terra té els seus dons.
Aspiració ben noble,
on Déu en vetlla provident;
rebrot de soca d’un poble
que en té un fet diferent.
No volem ser-ne oprimits,
tampoc oprimir els “demés”
envellim els nostres pobles.
qui més pugui hi faci més.
Respectant les diferències
entre nadius i forans,
sigui la nostra convivència
d’uns veritables germans.
Cal conèixer Catalunya,
la història nua, real;
no podem pas oblidar-la
per estimar-la com cal.
Estimem la nostra terra,
fem possible un món millor;
sembrarem pau i no pas guerra,
brolli sempre un raig d’amor.
març 1987
Pàtria
Pa - 5
Cant al Poble
Un càntic nou voldria pel meu poble
per enaltir els passats que, dia a dia,
bregaren amb esforç i cor ben noble
per al nostre país amb energia.
És Catalunya el generós bressol
d’un poble que, trescant, el pa s’afanya;
colrat pel vent i bronzejat pel sol,
al camp, al mar, al pla i la muntanya.
Molt la nostra nissaga s’ha esforçat
per fer acollidora nostra terra;
mai no l’ha acovardit cap malvestat,
ni la fam, ni la pesta, ni la guerra.
Les mares amb coratge i fe constant,
dolces i humils, serenes i abnegades,
per la llar i pels fills sempre vetllant,
han esmerçat la força i les anyades.
Segueix, oh poble meu, amb ardidesa
el camí que han traçat els teus passats;
el seu exemple sigui torxa encesa
que acrediti els teus fills d’homes honrats.
La flama i la sardana ens acompanya,
és festa dels països catalans;
teixint la fina anella fem troballa
de nostra identitat com a germans.
23-6-93
Pàtria
Pa - 6
L'encís de la Terra ens omple de goig
Digueu, digueu-me: Què ho fa
que, arribant la primavera,
el cor s’omple d’un goig clar
que fins la sang diu que altera,
tan difícil d’explicar?
Deu ser la brotada airosa
i l’esclat de nova vida
del camp, dels fruits, de la rosa
que, exuberant i exquisida,
canta bellament l’alosa.
Tot l’encís d’aquesta terra
ens uneix de cor i mans
i l’aire de nostra serra
ens fa més bons catalans
i a ella amb amor s’aferra.
Juliol, 1997
Pàtria
Pa - 11
La rauxa ens empeny
Cavaller Sant Jordi,
patró venerat,
l’espiga de l’ordi
de nou ha granat.
Més no reverbera
la fe del passat,
virtuts de primera
les hem desterrat.
L’auster sacrifici
avui fa ferum,
és foc de solstici,
ens plau el consum.
Paraula donada,
seny, identitat,
és aigua passada,
sols comoditat.
El drac no s’atura,
es va fent més gros;
el nostre egoisme
creix esplendorós.
Per la carretera
es lliuren combats;
corrent amb fal·lera,
finint a grapats.
Es moren de gana
germans a gavells,
la raça humana
semblem uns mesells.
La plaga del segle
no té compassió,
elimina el feble,
pels pares, el plor.
La bella natura
anem degradant;
parlem de cultura
i anem reculant.
Falla l’humanisme,
estimar de cor;
d’un fals consumisme
n’hem fet un tresor.
Floreixi la rosa
d’amor fraternal;
l’espurna flairosa,
el remei cabdal.
Sant Jordi gloriós
la rauxa ens empeny,
intercediu vós
perquè tinguem seny.
abril 91
Pàtria
Pa - 12
Ha arribat la primavera
Ha arribat la primavera
amb un bellíssim posat
i sant Jordi reverbera
de roses amb ric esclat.
Que el perfum d’aquesta rosa
t’assereni amb claredat,
la vida et faci agradosa,
t’ompli de pau i bondat.
Del llibre fes la lectura
que és un amic molt preuat,
i, a més d’adquirir cultura,
et distreu i et fa costat.
La diada d’or i grana
omple el bressol estimat
d’una llum que ens agermana,
de quatre barres brodat.
Sant Jordi 93
Pàtria
Pa - 15
Sant Jordi
Pels volts dels dos-cents vuitanta,
a un poblet de Palestina,
en humil bressol germina
un infant d’aura molt santa.
De família cristiana,
amb bondat i fe creixia,
que esponerós fruit daria
en l’amor que ens agermana.
Fou un militar tribú
volenterós i assenyat;
a Nicomèdia enviat,
va afrontar-hi un temps molt dur.
Cruel, Dioclecià,
en trist edicte ha manat
perseguir, sens pietat,
a qui sigui cristià.
Jordi va i li planta cara
amb coratge i valentia;
ja mai renunciaria
a la fe que el cor amara.
Per aquesta noble causa,
és retingut, torturat
i, vilment, decapitat;
ressona el seu nom sens pausa.
El seu sepulcre és a Lyda;
pels pelegrins visitat,
és famós i venerat.
El seu exemple convida.
La devoció arriba a Europa
i s’hi estén ràpidament;
Catalunya el té present
i com a patró l’invoca.
L’admirem, amb gallardia
dalt del cavall, defensant,
del malvat horripilant,
la donzella que oprimia.
La diada és molt formosa,
plena de llibres i flors,
de perfums i de colors;
l’amor al sant hi reposa.
Pàtria
Pa - 16
El drac malvat
Roses i llibres,
llibres i roses,
íntimes fibres,
perfums i gloses.
La primavera
Sant Jordi enjoia
quan reverbera
tan alegroia.
Dolça princesa
ha deslliurat,
amb enteresa,
del drac malvat.
Patró Sant Jordi,
amb vostra ardor,
feu créixer l’ordi,
grani l’amor.
Cessi la guerra,
ja prou de fam,
alci la terra
de pau un clam.
La convivència
broti amb esclat,
sigui l’essència
d’un viure honrat.
Sant Jordi, 1996
Pàtria
Pa - 17
La diada de Catalunya
És la diada formosa
de l’amor i de la rosa:
diu que Sant Jordi ha arribat;
ha deslliurat la princesa
del qui la tenia presa,
el drac dolent i malvat.
Catalunya amb goig venera
Sant Jordi com a patró,
que la donzella allibera
matant el drac amb braó.
Rosa, llibre i primavera.
Sant Jordi ple de bondat,
que heu deslliurat la donzella,
per la nostra Pàtria bella,
vetlleu, cavaller estimat.
Sant Jordi, 1997
Pàtria
Pa - 28
La flama del Canigó
L’altura del Canigó,
pels catalans admirada,
uneix un i altre cantó
en fraternal abraçada.
Dalt la pica, anys ha s’encén
una abrandada foguera,
i d’ella la flama pren,
va pels pobles, reverbera.
Ella arriba a Catalunya,
a València i a l’Alguer;
que l’amor patri l’empunya
amb zel i afecte sincer.
L’esperit de nostra parla
junts amb la flama expandim
i procurem conrear-la,
que és un deure que tenim.
Que la volem rica i plena,
la Pàtria que estimem,
el passat ens enllumena
i el millor li desitgem.
Cultivar nostres arrels
és un goig i un gran honor;
fem-la créixer, sens recels,
catalans, amb germanor.
Pàtria
Pa - 29
La flama ens agermana
D’or la flama ben encesa
arriba guspirejant;
esclat de llum, nitidesa,
dolç escalf dóna constant.
Va per pobles i contrades,
travessa mar i ciutat,
teixint formes ondulades
d’un juvenil pas alat.
Fina anella de sardana
que les mans va entrellaçant
càlidament agermana,
bell missatge proclamant.
Catalunya està de festa
en aquest noranta-dos;
els Jocs Olímpics en gesta,
fem el país agradós.
Que el perfum del nostre poble
sigui de pau i amistat;
compartir és causa noble
i d’esperit renovat.
Que l’aire que s’hi respira
sigui pur i resplendent;
la cultura, la guspira
d’amor i d’enteniment.
Que la parla rica i tendra
expandim amb goig pregon;
que el qui ve pugui comprendre
que ella bressà el nostre son.
Que il·lumini com la flama
la terra que ens ha nodrit,
sigui la millor proclama
d’un poble que viu unit.
23/06/92
Pàtria
Pa - 31
Visca Sant Antoni Abat!
Virtuós, es guanyà en vida,
amb l’exemple i zel constant,
l’aureola beneïda
de Sant Antoni el gran.
La pregària fervorosa
cultivava amb gran fervor,
i l’oferia amorosa
a Déu pare i creador.
Amb la paraula i l’exemple
arribava al fons del cor;
als germans estimà sempre
i fou gran predicador.
Més tard ell es retirà
fent vida d’anacoreta,
molts amb ell van connectar
engrandint aquesta pleta.
Als països catalans
és conegut i estimat;
de capelles pels voltants
en trobem un bon grapat.
Centelles té una capella
que és bonica de debò;
és romànica i molt bella,
se’l venera amb devoció.
Prop les nou del dematí,
ja toca la campaneta;
que la missa s’ha d’oir
honorant l’anacoreta.
A la una del migdia,
a la plaça a beneir;
s’omple de gent i alegria,
la cavalcada és aquí.
Passen cavalls fent patxoca,
burros, carros i genets
engalanats tal com toca;
músics toquen satisfets.
Pel gaudi de la quitxalla,
caramels els van tirant;
a collir la presentalla
ajupit va el xic i el gran.
Un diu “Visca Sant Antoni”
i contents tots contestem:
“Guardeu-nos sant del dimoni”.
“L’any que ve ja tornarem”.
Pàtria
Pa - 33
Símbol d'unió
L’escalfor de moltes mans
sardanejant enlairades,
unides i agermanades,
és símbol dels catalans.
Un afecte fraternal
uneix joiós tot el poble
en una dansa molt noble,
genuïna i amical.
Les mans semblen oronelles
que volen amb sons de pau,
lliures envers el cel blau
nimbat de llum i d’estrelles.
Balancejant amb tendresa
cors i braços van enllaçant,
compartint, a cada instant,
la flama del poble encesa.
Quan apunta el flabiol
o refila la tenora,
un pessigolleig t’arbora
càlid com un raig de sol.
Quan la veu de la sardana,
té regust de pa i bressol,
t’embolcalla i treu el dol
i la Pàtria ens engalana.
L’escalfor de moltes mans
sardanejant enlairades,
unides i agermanades,
és símbol dels catalans.
abril, 1999
Pàtria
Pa - 34
Tradició encisadora
Veniu, jovent, fem rotllana,
que la cobla afina ja,
i ballem tots la sardana
que de petits ens bressà.
Braços i mans abaixades,
oscil·lant com una nau,
cadencioses puntejades
com les ones del mar blau.
S’enlairen després ardides
emprenen un gràcil vol,
com gavines eixerides
solcant l’aire en bell estol.
Les mirades s’entrecreuen,
plenes de goig i d’ardor;
i els somriures s’esbadellen
proclamant la germanor.
Ja refila la tenora
amb sons bonics i exquisits;
tradició encisadora
que alegra nostres sentits.
Puntejant amb lleugeresa,
d’ací d’allà anem trenant,
amb doll de gràcia palesa,
un dolç i genuí cant.
maig, 93
Pàtria
Pa - 35
Sardana fraternal
De petita vaig aprendre
a ballar bé la sardana;
aquest ball tan genuí
que de sempre em va corprendre
perquè és nostra i catalana.
Quan ja tenia 15 anys
anàvem per les contrades;
gairebé a tots els aplecs,
amb amigues i companys
fèiem alegres ballades.
Enmig d’aquestes trobades
florien tendres amors
i amistats ben agradoses;
al record queden gravades,
bells moments entendridors.
Que la sardana nostrada
portem arrelada al cor,
perquè és noble i agermana
en una ferma llaçada;
quan s’evoca, sents enyor.
Recordo “La Llevantina”,
que tant havíem ballat,
“La sardana de les monges”,
“Per tu ploro”, “Angelina”,
“El cavaller enamorat”.
El símbol de la sardana,
fraternal i ple d’encís,
uneix joiós tot un poble;
fem-la créixer amb molta ufana
que honora el nostre país.