Natura
​
N - 1
Natura i fraternitat
​
La nostra terra ens meravella
i la portem dintre l’entranya;
s’arrela amb força i acompanya
i ens il·lumina com l’estrella.
El tornassol de les albades
i la rosada dels matins,
les nits serenes i estelades
i els raig de lluna obrint camins.
Muntanyes nobles i enciseres
que la coronen fent sardana,
un cel bonic sense fronteres
i un bell parlar que ens agermana.
Les flors i els ocells de les contrades,
el mar i l’aire, el sol i el riu:
totes les coses són creades
per donar a l’home un goig festiu.
Sigui l’esclat i la bellesa
del que ens envolta amb claredat,
el que desperti amb subtilesa,
als nostres cors, fraternitat.
Barrem el pas a l’egoisme
i sembrem dolls d’humanitat;
no ens aclapari el consumisme:
cal conservar l’austeritat.
Les virtuts nobles dels passats
recuperem amb senzillesa:
comportaments dignes i honrats
d’amor, de pau i de fe encesa.
Avui la flama ens hi convida
de poble en poble amb serenor;
que la unió, fita escollida,
ens obri al goig d’un món millor.
juny 1996
Natura
​
N - 2
Cercant la pau
​
En un mar de solitud
vaig cercant la pau perduda
vull recobrar amb plenitud
l’assossec tan benvolgut
que el meu esperit trasmuda.
L’arca del firmament
em cobricela amb tendresa,
apaivaga benvolent
el neguit d’aquest moment
i fa créixer l’enteresa.
La natura reeixida
sadolla el cor de bonança;
amb una flaira exquisida
que dolçament em convida
a recobrar l’esperança.
El vent murmura un salmeig
que amara valls i contrades
i lloa amb lleu barboteig
la formosor que arreu veig:
totes les coses creades.
juny 1995
Natura
​
N - 3
Lloa, natura esplendent
​
A l’amor bo i provident,
creador de meravelles
i de tantes coses belles
dec amor i agraïment.
Per l’aurora que amb dolcesa,
de silencis abillada,
va cisellant la rosada
d’incomparable bellesa.
Aquest cel d’un blau puríssim
que ens subjuga i ens atrau;
pel núvol blanc i suau,
lleu, esponjós i finíssim.
La llum del sol tebiona
càlidament vivifica;
trist és el jorn que no pica,
alegre, quan t’acarona.
Quan la nit és estrellada,
hi espurneja llum divina;
el més enllà s’endevina
com preludi d’una albada.
Lluneta que amb gran tendresa
vetlla sempre enamorada
al compàs de l’estelada
talment torxa ben encesa.
La terra ferma, amorosa,
ens acull amb fèrtil rostre,
fructífera sempre es mostra
d’exquisits dons abundosa.
És la muntanya sagrada,
que ens omple de goig i encís,
com un tast de paradís
de serenor amarada.
L’aigua fresca, cristal·lina,
fertilitza les contrades
i les deixa assaonades
perquè broti l’herba fina.
Aquesta mar tan formosa
d’aliments ben sadollada,
sers d’escata platejada,
penyora d’amor xamosa.
Seductora primavera,
esclat de mil i un color,
de fragàncies i verdor
tot s’anima i reverbera.
Gentil papallona alada,
tan finament dibuixada,
i l’abella atrafegada
fent del nèctar mel daurada.
L’astre rei amb força riu,
l’espiga grana i rosseja
i el cep li té certa enveja:
tot madura, ja és estiu.
La fina brisa apaivaga
la xafogor del migdia
i ens amoroseix, diria,
amb la frescor de l’obaga.
Pels boscos, faigs i rouredes,
que ombregen plàcids racons,
oxigenen bé els pulmons,
flors boscanes i pinedes.
Els ocells de les contrades
fan sardana cara al sol;
també hi canta el rossinyol
enmig de serres i prades.
Paisatge multicolor,
topazi i maragda fina,
el vermell també domina;
melodiós vals de tardor.
Flama viva que espurneja,
escalfor i reconfort dóna,
ens uneix quan fem rodona
prop la llar que crepiteja.
Lloa, natura esplendent,
l’obra ingent del Creador.
Respectem-la que és tresor
cabdal per al ser vivent.
Natura
​
N - 4
Contemplant la natura
​
Contemplant un camp d’espigues
de blat que el sol ha daurat,
hi copso l’esforç honrat
d’unes mans nobles i amigues.
En les xarxes ben farcides
de peix del mar generós,
argentadet i blavós,
el treball fruit d’unes vides.
Les peces de roba eixides
d’uns telers que van dansant,
el procés van proclamant
d’esforços i ments unides.
Canta també la natura
l’obra ingent del Creador,
que col·labora amb amor,
en bé de la criatura.
juny 93
Natura
​
N - 5
El vent
​
Força misteriosa
és el bat del vent,
lliure com l’alosa,
vital element.
El gaudim o bé el patim
amb fred i amb sol,
entre tots el compartim
quan emprèn el vol.
Certament sabem d’on ve,
com neix i on va:
On s’amaga fugisser
quan vol reposar?
S’esvalota i s’amanseix,
és dolç o abrivat;
amb la força del seu bleix
fecunda el sembrat.
Cap ull humà no l’ha vist,
ni es pot engrapar;
no sabem pas si està trist
quan sol udolar.
Vestit de marinada,
a tots ens és de grat,
més la tramuntana
et deixa glaçat.
Esqueixa amb força el brancam,
aterra els teulats;
tossut, no li ve d’un pam,
fa molts disbarats.
Suport és pel qui vola,
destria els colors,
la xafogor consola,
es mostra agradós.
A tot arreu es fica,
és molt tafaner
i quan molt xerrica
tot ho fa malbé.
Canta com el trobador
i ens fa carícies;
si empeny amb gran ardor
fon les calitges.
El vent és com l’esperit,
que és alè i vida;
ens parla de l’infinit
i d’amor sens mida.
juliol 1993
Natura
​
N - 6
Imminent primavera
​
La prunera ha tret florida.
S’ha vestit de malva i rosa,
d’una floreta exquisida
que corprèn de tan formosa.
Floreta de març, preludi
de la imminent primavera;
ocells hi fan l’interludi
cantat de forma encisera.
Van saltant de branca en branca,
alegres i enjogassats;
el sol traspua i s’hi embranca,
l’abranda per tots costats.
La placeta està tranquil·la
i en silenci a glops reposa;
la inspiració s'hi perfila,
s’hi veu una mà amorosa.
Tot contemplant la natura,
un queda meravellat.
L’esperança arreu fulgura:
somni fet realitat.
Natura
​
N - 10
La majestat del mar
​
El mar escup mils d’espurnes
d’or viu, de foc i de rosa,
fornint estrelles diürnes
quan un raig de sol s’hi posa.
L’aigua dansa compassada
un vals bell, majestuós;
puja i baixa adelerada
sense pausa ni repòs.
Esclat d’un bellíssim joc
de clarors i meravelles,
màgia que al jorn dóna un toc
de safirs nimbats d’estrelles.
Pentina amb força les cales
quan el vent és abrivat,
s’enfurisma i va a les males
i ens fa respecte, esverat.
Natura
​
N - 11
El foc
​
L’home se sent captivat
davant la flama que, airosa,
groga, vermella i formosa,
el deixa absort i encisat.
Idèntic i universal,
omple de goig la parpella,
el foc atrau, meravella,
varia i mai no és igual.
Quantes hores s’han cremat
en la llar de foc encesa,
els troncs cruixint amb llestesa
i el caliu ben abrandat.
En la revetlla florida
les fogueres contemplant,
el solstici té l’encant,
màgia ancestral i exquisida.
Símbol és de l’esperit,
dóna vida i purifica,
l’home fidel dignifica:
també és càstig infinit.
Natura
​
N - 12
Passant pel Figaró
​
He vist el foc com cremava,
un foc dantesc i arborat,
per les flames abrandat
que creixia i avançava.
El sol quedava tapat
per l’espessa fumarada.
el dia s’ha fet vesprada,
tothom corria espantat.
El vent, el foc atiava
i brunzia remorós;
contemplar-ho era angoixós,
lluny les cendres escampava.
El foc no té aturador
i a l’estiu amb la secada,
cal prevenir a l’avançada
amb esperit batallador.
Passats uns dies
El foc, per fi, s’ha apagat;
la ferida ha estat mortal
i un silenci sepulcral
embolcalla el tros cremat.
Enyora, la branca nua,
el verd tendre, maragdí,
l’espès fullam, dolç coixí,
per on la vida traspua.
Enyora el cant dels ocells
i el niu enmig la brancada
i la flora perfumada
que fa els paisatges tan bells.
Enyora tot el que ha vist
vessant salut i alegria;
ara sols la cendra hi nia;
avui el bosc està trist.
agost 1994
Natura
​
N - 13
La muntanya de Montserrat
​
Pels quatre costats cremava
la falda de Montserrat.
Quin mal urc els ha picat
per tenir tan mala bava?
La muntanya era un pomell
de natura reverdida,
d’una bellesa exquisida,
flor boscana i passerell.
Muntanyes d’artesania
que embolcallen amoroses
les pregàries fervoroses
i els cants de l’escolania.
I al mig, la flor més formosa,
la Verge i mare Maria
que des del serrat ens guia
esperant-nos amorosa.
Verge bruna, mare nostra,
protegiu els catalans
transformeu els cors humans
perquè us puguin veure el rostre.
Natura
​
N - 15
Neva i fa sol
​
Junts, la neu i el sol
trenen randa fina
i estenen el vol
subtil mantellina.
Forneix un bon pam
de blonda argentada;
l’arbrat és un ram
de flor setinada.
Blanc net, opalí,
volveta esponjosa,
borrall cristal·lí,
alat com l’alosa.
Nivi plomissol,
filigrana pura;
amb el raig de sol
la terra fulgura.
març, 1993
Natura
​
N - 16
Les papallones
​
Flotant com la ballarina,
un vals formós van dansant
i a l’ensems fertilitzant
la flor que després germina.
Mouen sempre compassades
les ales amb gran finesa
de flor en flor i amb subtilesa,
lluminoses, dibuixades.
Fràgils i plenes d’encant,
vestides amb galania,
amb tocs de fada, diria,
talment somni rutilant.
Colors vius, fosforescents,
enllaminen la retina
com l’aura tendra i divina
enriqueix els pensaments.
Unes semblen de setí
amb brinets de purpurina,
de blonda, ras, seda fina,
de brocat i xantillí.
La monarca és viatgera,
recorre alguns continents
i afronta els elements,
resisteix com la primera.
Hi ha les que volen de nit,
amigues del clar de lluna;
amb estrelles formen tuna
i en gaudeixen amb delit.
Lepidòpters, n’hi ha a mils,
de colors harmoniosos,
amb combinats deliciosos,
diferents mides i estils.
Una obra d’art que s’eleva
plena de gràcia i dolçura,
és fràgil, bonica i pura,
del transcendent es fa hereva.
Natura
​
N - 17
A un castanyer centenari
​
De soca fosca, cargolada,
manyoc de formes torturades,
estens les mans vers l’estelada
aspirant clarors i albades.
Busques la llum que dóna vida,
any rera any nova brotada,
exquisit fruit a tots convida
a compartir la castanyada.
Dónes en temps de bell fullatge,
res comparable amb les tardors,
bellesa tal en el paisatge:
real esplendor subjuga cors.
El sol rogent entre les branques
brilla amb vivíssims resplendors,
grocs i marrons de fulles tantes,
d’or i maragda, els teus colors.
Agermanats hem fet sardana,
per abraçar-te cal ser dos;
imponent la teva ufana,
ets centenari i generós.
octubre 1988
Natura
​
N - 33
El riu Congost
​
Què s’ha fet xamosa terra
d’aquell riu enyoradís
que alegrava prats i serra
remorejant el pendís?
Dels peixets d’escata fina
que saltejaven festius
gaudint d’aigua cristal·lina,
platejats, alegres, vius?
De l’entorn on hi brotava
un verd tendre maragdí;
finament il·luminava
flors boscanes a desdir?
Els ocells que amb alegria
cantaven pels encontorns
entonant la melodia
primicera de molts jorns?
El llot ara xipolleja
l’ermot, ja res aquí viu;
de tristor tot ploriqueja
enyorant l’esclat del riu.
Juliol, 1991
Natura
​
N - 34
Cau pluja silenciosa
​
Cau la pluja silenciosa
amarant carrer i jardí;
la terra seca, ardorosa
té desig de reverdir.
Els vells arbres de la placeta
vibren amb lleu tremolor,
enjoiats, amb la cara neta,
avui fan festa major.
Brilla una perla en la branca
talment estel del matí;
un raig de sol s’hi entrebanca
la converteix en robí.
S’entreveu suau cortina
teixida amb fràgils boixets;
un bell esclat ho il·lumina
la claror de tants puntets.
Davalla pluja generosa,
tenim ressec el cabal.
Déu ens la doni abundosa;
demanem-li que és vital.
abril, 90
Natura
​
N - 35
El cirerer
​
Cirerer novell
de fina flor blanca
ets formós i bell,
curulles la branca.
Cirerer granat
de fruita vermella
deixes encisat,
omples la parpella.
L’espessa verdor
de sang esquitxada
fa una lleu olor
i adorna la prada.
Tacte de vellut
sensual, gustós,
atrau el golut
ton fruit preciós.
Juntes i amb parella
fan pomet bufó
i adornen l’orella
del més viu color.
De la terra dura,
que en pugui brotar
fruits de tal dolçura,
ens fa meditar.
Natura
​
N - 36
La flor del narcís
​
Floreta del mes de març
de primerenca florida,
tu no punxes com fa l’arç,
ets flongeta i eixerida.
La fulla que t’aureola
s’assembla a un molí de vent
i emmarca la campanola
d’un groc daurat, resplendent.
Al mig destaca el pistil
que atrevit sembla que et mira;
vestida amb puntes i estil
tot contemplant-te un s’inspira.
La bellesa t’afaiçona.
Qui de blondes et vesteix
es mereix ceptre i corona:
se l’ha guanyat amb escreix.
Natura
​
N - 37
La pomera del Giol
​
M’has captivat la retina
pomera amb les pomes d’or;
un raig de sol t’il·lumina
lluint amb gran esplendor.
Tens la brancada superba,
plena de fruita daurada;
ets gaudi pel qui t’observa
i en sadolles la mirada.
Les fulles esgrogueïdes
dolçament es van gronxant
i caient atemorides
van l’herbei entapissant.
Ets un doll de poesia,
novembre policromat,
que m’omples de melangia
i el cor deixes encisat.
Novembre, 92
Natura
​
N - 38
A una rosa
​
El rou del matí suau t’acarona,
gentil parpelleig d’estels i d’aurora,
espurnes d’argent, brillants i corona,
encís i perfum que a tots enamora.
Rosa de jardí, bella i delicada,
de totes les flors, la que més agrada,
poema ets pels cors, goig per la mirada;
llenguatge d’amors per l’enamorada.
Ben blanqueta em plaus i també rosada,
vermelleta encar i tan vellutada.
La teva esplendor és sempre admirada,
poncella com ets, tot just esclatada.
agost, 89
Natura
​
N - 39
Tardor
​
Que bonica que ets tardor,
curulla de poesia,
tendre escalf portes al cor
i una dolça melangia.
Bells, daurats, multicolors,
cisellats amb plata fina;
torradets, grocs i verdors,
l’artista s’hi endevina.
Esclat de mil i un colors,
bell joiell de pedreria;
flama ardent i vermellor,
salpicant la llunyania.
Fulles seques van caient
fent catifa setinada;
el vent les bressa un moment,
dolç regal per la mirada.
Com ens parla la natura,
obra ingent del Creador;
pau serena, dolça, pura,
do preuat del seu amor.
abril 87