Personatges
P - 1
Recordant en Domingo Vallmitjana
Els records de la infantesa
s’arrapen dintre del cor
i els acollim amb tendresa
com el més preuat tresor.
​
D’un pobre que pidolava
el record viu m’ha quedat;
un eremita semblava
silenciós i reposat.
En la seva jovenia
treballava amb il·lusió;
a la ciutat trobaria
qui el robés sens compassió.
Desenganyat decidí
de deixar de treballar;
lluny d’on vivia fugí
i a Taradell se’n va anar.
Feia recer d’una balma
de terra molt argilosa,
voltat de natura i calma,
malvivint amb poca cosa.
Li deien Mingo el pollós
per la barba i llarg cabell,
duia un barret ala gros
per protegir-se la pell.
Prengué un branc de saüquer
i se’n va fer un flabiol
que tocava amb cert deler
quan li mancava consol.
La meva mare entenia
el missatge melodiós
i amb el pobre compartia
l’escudella i algun mos.
Patíem l’última guerra
i el bon Mingo emmalaltí;
qui li vol bé, de la serra
el treu per si es pot guarir.
Prop de casa improvisat,
un hospital hi havia;
li porten en greu estat,
ja gairebé en l’agonia.
Li tallen barba i cabell
i el banyen amb caritat;
això el trastorna tot ell:
li han pres la identitat.
Així melangiós moria
el pobre Mingo el pollós;
el poble que el compadia,
li desitja un bon repòs.
febrer de 1996
Personatges
P - 2
Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló
1845 - 1902
​
L’any que nasqué Verdaguer,
mil vuit-cents quaranta-cinc,
nostra parla un guany tingué
i en poesia un gran trinc.
La Josefa Santaló,
mare bona i religiosa,
inculcà al tendre minyó
la devoció fervorosa.
De família humil, pagesa,
i nascut a Folgueroles,
la terra que amb gran tendresa
li ensenyà les beceroles.
A deu anys al seminari
de Vic volgué estudiar
i a vint, gens ordinari,
els jocs florals va guanyar.
De pagès i amb barretina,
a Barcelona acudí;
amb parença genuïna,
el seu premi recollí.
Mentre anava estudiant,
feia de mestre a can Tona;
“L’Atlàntida” hi va gestant
i amb il·lusió l’afaiçona.
Amb la seva poesia
molts amics es va guanyar;
Jaume Collell un seria
que l’ajudà a madurar.
Redreçà la nostra parla
amb força i vitalitat
i aconseguí renovar-la
en el més noble combat.
Destaca en la Renaixença
la seva obra cabdal,
espiritual, immensa,
del català universal.
Participà amb il·lusió
a formar l’Esbart de Vic;
pel país té estimació
col·labora sens fatic.
En l’any mil vuit-cents setanta,
és ordenat sacerdot;
destinat a Orís, es planta,
un poblet petit, devot.
Els bells cants que fa a la terra,
als arbres, núvols i flors,
ocells, muntanya i serra
enjoien els nostres cors.
A Jesús i a Maria,
que ell estimava amb deler
amb tendresa els oferia
alabances ple de fe.
Molt malalt de gravetat
i en recerca de salut,
gairebé es veu obligat
a deixar el poble, dolgut.
Com capellà de navili,
creuà diverses vegades
l’oceà, buscant auxili
a les forces tan minvades.
Els Comilles l’acolliren
al palau com almoiner;
dels poemes que hi floriren,
“Canigó” fou el punter.
Un viatge a Terra Santa
el trastorna i fa pensar;
a ajudar el pobre es decanta
i exorcismes també fa.
Això el marquès no veu bé
i fa que retorni a Osona;
troba a la Gleva el recer
que ha escollit, prop la Marona.
La crisis espiritual
que va patir a quaranta anys
fou la gota puntual
que li reportà grans danys.
Retornà, sense permís
anys després a Barcelona,
i el bisbe un càstig precís
perquè es retracti li dóna.
El priva de celebrar
la cosa més valorada;
impedit de consagrar,
l’ànima plora endolada.
​D’ell s’aparten molts amics
i es troba sol i oblidat;
necessitat i amb fatics,
orfe de tot ha quedat.
Amb uns antics protectors
viu reclòs durant uns anys;
el drama que viu és gros;
temps de penúries i afanys.
Del sofriment i enyorança
resta el cant de “L’Emigrant”
i sense gaire esperança
escriu i es va defensant.
Passats uns anys es disculpa
i ja sols manté un anhel:
net d’esperit i de culpa,
sols desitja arribar al cel.
Vil·la Joanna l’acull,
ja molt malalt i el consola,
així mor sense traüll,
en la pau de Collserola.
La tomba té a Montjuic
el nostre geni i poeta,
el seu cant d’amor, tan ric,
ja salmeja dalt la pleta.
Agraïm al gran poeta
el llegat que ens va deixar,
l’obra immortal i ben feta
i l’amor al català.
Una tasca valuosa
en vint llengües traduïda,
que exalça la Pàtria airosa
i amb puixança l’ha enriquida.
El seu món tan lluminós
és curull de sentiments,
i acabo amb el so flairós
d’un poema seu, intens.
“Rossinyol de la boscúria
jo com tu só enyoradís
ta dolcíssima cantúria
em transporta al Paradís”.
Personatges
P - 3
En l'aniversari de Mn. Cinto
​
Per ennoblir nostra parla
féreu un esforç tenaç;
conreant-la pertinaç,
assolireu redreçar-la.
El do que Déu va donar-vos
fou bàlsam enmig de penes;
la fe, en les hores serenes
i en les tristes va guiar-vos.
Amb estil tendre i alt
i amb musical eufonia,
heu glorificat Maria
i Jesús heu alabat.
La pàtria tan estimada
glossàreu amb gran tendresa;
mantenint la torxa encesa,
el cor de molts l’heu passada.
L’obra cabdal, valuosa,
“L’Atlàntida", "El Canigó”
foren el millor guardó
i una deixa generosa.
La natura tan formosa,
amb rics versos vau cantar;
la mare ens els va ensenyar
tot bressant-nos amorosa.
De llei és, doncs, recordar-vos
en jorn tan assenyalat;
pel tresor que ens heu deixat,
tots devem felicitar-vos.
​
Personatges
P - 4
En el centenari de la mort de la mare Caterina Coromina
​
Fou la mare Caterina
seguidora del Senyor;
sensible, fidel i fina,
el seu do acollí amb amor.
Devota i fervorosa
pregava a Déu constantment,
la força trobà amorosa
en el pa del sagrament.
Dintre del seu cor brollava
el rou de la caritat,
als germans ella estimava
amb senzillesa i bondat.
Pels malalts vetllà tothora
i els donava ajut i sostre,
constant i sempre a la vora,
copsant de Jesús el rostre.
Servidora i fundadora,
amb zel es lliurà de grat;
amable i acollidora,
servint-los amb caritat.
La mort trobà recollida
de genolls i tot pregant;
la llavor que sembrà en vida
ha granat i es va escampant.
Les germanes josefines
cent anys volen celebrar;
eleven pregàries fines
per poder-la venerar.
L'esperit, aura divina,
faci el camí madurar,
i la mare Caterina
puguem veure en un altar.
abril, 94
Personatges
P - 5
En homenatge a Josep Maria Folch i Torres
​
A un gran català entranyable,
dins mateix de Montserrat,
li han rendit un homenatge;
amb un estil inefable,
enaltí llengua i bondat.
Amb quin afany hom llegia
els seus escrits tan volguts,
plens de seny i de tendresa,
que bons sentiments fornia
i alhora nobles virtuts.
Com s’enyoren aquells dies,
jovenívols, innocents,
que l’amor que ell proclamava
era net, ple d’energies,
fogar de bons pensaments.
Al cor de molts ell reposa
i amb emoció el recordem;
Folch i Torres fou en vida
una vivència agraïda
que mai més no oblidarem.
1998
Personatges
P - 6
Josep Torres i Bages
(1846 - 1916)
Comarca, l’Alt Penedès,
el poble de Vilafranca,
és on viu l’arrel i branca
dels Torras, gent de pagès.
En Francesc i la Francesca
van camí del cinquè fill,
que desitgen sigui espill
de virtuts, dolç com la bresca.
A les Cabanyes se’n van
a collir el raïm daurat,
el menut s’ha anticipat
i allí neix el tendre infant.
És el dotze de setembre
mil vuit-cents quaranta-sis,
el paisatge, un paradís,
on serà recordat sempre.
La mare bon xic seriosa
es preocupa pels seus fills,
corren temps de molts perills
i decidida disposa
anar a viure a Barcelona,
pels estudis, la cultura,
el millor dot que madura
i fa créixer la persona.
El petit ja té tretze anys
i estudia de valent
de memòria sorprenent
té admirats els seus companys.
Cap al mil vuit-cents setanta,
sent la crida del Senyor,
la segueix amb gran ardor
i al seminari ell es planta.
Un any al de Barcelona,
després anirà al de Vic,
on hi troba el seu amic
Collell, que mai abandona.
La Suma de Sant Tomàs
el marca profundament,
sempre el tindrà al pensament
dins el cor porta el seu traç.
El mil vuit-cents setanta-u
fou ordenat sacerdot,
un jorn molt tendre i devot,
d’un desembre fred i cru.
La casulla que portava
era feta expressament
del vestit de casament
de la mare que estimava.
La guardà gelosament
al llarg de la seva vida,
penyora que és beneïda
doblament pel sagrament.
El mil vuit-cents noranta-nou,
bisbe fou anomenat
de Vic, i molt estimat,
al seu pas tot es remou.
És el seu treball ingent
el seu zel i la pregària
que brillen com lluminària,
do de Déu omnipotent.
Marca la seva influència
a la Veu de Montserrat,
conseller molt mesurat,
pou de seny i de ciència.
Encarrega al jove Sert
les magnífiques pintures,
que recorden hores dures
d’un temps malèfic, incert.
Publica llibres piadosos;
"La Tradició Catalana",
obra cabdal, cristiana,
amb consells molt valuosos.
El seu prestigi és immens
dins i fora del país;
Osona copsa l’encís
de l’home de Déu que convenç.
El seu llarg epistolari
amb totes les forces vives,
ple d’idees incisives
d’un talent extraordinari.
Estima molt Catalunya
i esplaia el seu pensament
defensant-la fidelment
i els mals entesos allunya.
De savi és i de sant,
la fama que l’acarona;
l’honora amb goig tot Osona
talment astre rutilant.
El raig de llum de l’Altíssim
a la seva tomba arriba;
s’abracen en l’alta riba
en un col·loqui dolcíssim.
Vetlleu, vetlleu, Patriarca,
tot el poble català,
el drac encar sol voltar,
defenseu la nostra barca.
Personatges
P - 7
Auca de Pere Giol i Barnils
​
D'un any del segle passat,
Centelles té un record grat.
Mil vuit-cents vuitanta-dos
és aquest any venturós.
El novembre s'esmunyia
amb dolça policromia.
En una llar molt modesta,
s'hi respira aires de festa.
Al carrer Jesús naixia
qui més tard famós seria.
És el tercer dels germans
i ho celebren xics i grans.
De nom Pere li han posat:
per molts serà recordat.
Se'l veu créixer de valent,
eixerit i intel·ligent.
A l'escola dels maristes,
comença de donar pistes.
I pel poble s'enraona
del savi de la Madrona.
Per poder continuar
al seminari va entrar.
A més de filosofia,
humanitats aprendria.
Deu anys a Vic féu estada
i emprengué nova volada.
De la llengua enamorat
a Halle s'ha doctorat.
Sobre el parlar d'Alacant,
la tesi va organitzant.
A París mou rebombori,
practica al laboratori.
La fonètica l'empeny
i aprofundeix bé el terreny.
Retornat a Barcelona,
l’institut feina li dóna.
Recull per al diccionari
lèxic valuós i vari.
Molts estudis publicà
dels defectes del parlar.
Filòleg i fonetista,
sobresurt i és cap de llista.
En algun congrés forà,
va a parlar del català.
Proporciona als sords i muts
incomparables ajuts.
En Pere Barnils i Giol
honora poble i bressol.
Centelles té gran afecte
per al seu fill predilecte.
L'obra de Barnils perdura
i a l'escola el nom fulgura.
1993
Personatges
P - 8
Clam de la mare Teresa de Calcuta
​
Si us plau, no mateu el nen,
clama la mare Teresa;
l'acollirem amb tendresa;
amb goig, nostre cor el pren.
Més de tres mil n'hem salvat
de les urpes dels botxins;
seguint designis divins,
el nostre amor els hem dat.
Els hem trobat uns bons pares,
que desitgen amb fretura
estimar una criatura
amb unes idees clares
Si us plau doneu-me aquests nens,
no mateu aquests infants;
Jesús vol que es facin grans
i el seu amor és immens.
agost, 94
Personatges
P - 9
Teresa de Calcuta,
fidel testimoni d'amor fratern
​
Camina arraulida sota el pes dels anys,
mústia i arrugada manté el cor ardent,
compartint zelosa les penes i afanys;
l'amor al proïsme la mou constantment.
El do de Jesús un jorn la feria;
la seva resposta no es féu esperar:
el feble i el pobre ella acolliria
i l'estimaria talment un germà.
En el seu cor floreix tendra i flairosa
la caritat, com una flama encesa,
l'amanyaga tostemps ben amorosa
i en l'arbre de la creu heu fortalesa.
Sempre a la recerca del més desvalgut,
rescata un moribund de la cuneta,
li aboca el seu amor amb promptitud,
li treu els cucs, li posa roba neta.
El pobre l'observa amb lleu melangia
mentre els ulls li ploren plens d'agraïment
i amb petita veu, diu, en l'agonia,
"Com un àngel moro, atès i content".
Aquesta finesa a ella li és vida,
a Déu la presenta en idíl·lic cant;
gerra de terrissa, fèrtil, beneïda,
amb un dèbil cor i sempre estimant.
octubre, 94
Personatges
P - 10
Teresa de Calcuta, la mare dels pobres
​
Adéu Teresa dels pobres,
dels més pobres i oblidats;
amb les teves bones obres
tens milers de cors robats.
Als infants abandonats
has donat llar i consol;
uns els maten a grapats,
tu ets la mare que Déu vol.
Quants leprosos que t’estimen
en tu han trobat l’esperança.
Als qui els curen i els animen,
els augures benaurança.
Acollint als drogoaddictes
amb un cordial somriure,
resolies els conflictes
i han trobat el goig de viure.
La pregària fervorosa
augmenta la teva fe:
l’amor llavors hi reposa
i arrenca un servei serè.
Prestar servei al proïsme
dius que és el millor que fem;
si ajudem sense egoisme,
la vera pau trobarem.
Gràcies, mare Teresa,
pel testimoni que has dat,
per la teva gran bonesa,
per la teva santedat.
Rosella de foc encesa,
esposa del Creador,
dóna’ns la teva fermesa
per estimar amb gran ardor.
setembre de 1997
Personatges
P - 11
Antoni Gaudí i la Sagrada Família
​
Ben dotat d’un noble art que ell dignifica,
ple d’amor al treball noble i honrat,
constantment i amb gran zel el santifica
i un tresor valuós ens ha deixat.
Cristià convençut, les escriptures
medità ben a fons i honestament
i la vida dels sants netes i pures
acollí dins el cor i el pensament.
La Sagrada Família és com un cant
al bon Déu, que estimava amb gran tendresa,
d’alabança i de fe, que ens va mostrant,
pas a pas, pedra a pedra, amb lucidesa.
Poms de fruits saborosos engalanen
els seus murs de renom universal;
generós obre portes que agermanen,
dolç llegat i petjada original.
Dins el temple, columnes impactants
formen arbres de palmes enciseres
i els seus troncs plens de vida, exuberants,
l’esperança de noves primaveres.
Les puntes que s’enlairen fervoroses
amb desig d’enllaçar la terra i cel
amb finestres alades tan formoses,
d’un calat preciós com rusc de mel.
Estimava la llengua catalana,
les arrels del seu poble i el passat.
L’arquitecte de Déu creix amb ufana
i el seu nom té perfums d’eternitat.
​
1999
Personatges
P - 12
Ildefons Cerdà Sunyer
La casa del Mas Cerdà
és coneguda a Centelles;
hi nasqué un home preclar.
Un mas de gent benestant
liberal i apreciada
i en hectàrees bastant gran.
Ildefons Cerdà nasqué
a Sant Martí de Centelles
i famós feu el terrer.
La mare, la Caterina,
pubilla del Mas Sunyer,
cinc fills tingué i una nina.
Despert Ildefons creixia,
era el quart de sis germans
i al seminari aniria.
A Vic fou on aprengué
llatí i filosofia
i fou el graó primer.
Per seguir amb arquitectura
es desplaça a Barcelona
i en "mates" també madura.
Amb el pare no s’entén,
és molt escassa l’ajuda
i el problema va creixent.
A Madrid, per continuar
i subvenir els seus estudis
moltes classes va donar.
A la mare amb pena escriu:
no té ni una trista muda
i amb tanta calor, no viu.
Mil vuit-cents quaranta-u:
el títol aconsegueix
arribar-hi ha estat molt dur.
Ja és enginyer de camins,
de canals, també de ports.
Quin goig li brilla per dins!
És destinat a Terol
i més tard a Barcelona;
s’emancipa, aixeca el vol.
Per engrandir la ciutat
les muralles enderroquen;
i aprofundeix motivat:
"Teoria general
de l’urbanisme" escrigué,
és una obra principal.
Aprovat el Pla Cerdà
per un ordre reial:
alguns s’hi van oposar.
L’eixample de Barcelona
fou la seva obra cabdal;
el seu nom arreu ressona!
Com a polític ocupa
alts càrrecs a Barcelona;
pel país es preocupa.
En morir els germans grans
el mas, ell en va heretar,
féu reformes importants.
En el clos, uns quants parcers
la caseta hi tenien;
ara sols hi ha uns masovers.
Jaume Balmes féu estada
com amic en aquest mas
una bona temporada.
Diverses generacions
per aquí varen passar,
prolífics foren a fons.
Amb tres filles que tenia
que foren els últims tanys,
i la nissaga s'esmunyia.
Li flaqueja la salut
i al sanatori acudeix
de Besaya on cerca ajut.
Era l’any que succeïa
mil nou-cents setanta-u
i a Santander ell moria.
Traslladat a Barcelona
en el cementeri nou,
un gran ressò l’acarona.
Rebi el nostre agraïment
el Centellenc honorable
que mereix un monument.
2001
Personatges
P - 13
En homenatge a Mn. Joan Colom
​
Poesia i llengua enllaça
la voluntat de fer poble
i el cor dels tonencs s’acobla
fent camí amb ferma passa.
Mossèn Colom mereixia
que aquest raconet precís
el seu record recollís
per honrar-lo com calia.
La poesia, per a ell,
fou motiu de goig sens mida;
enriquí la seva vida
cantant el que és noble i bell.
Amb esperit piadós
al bon Déu aquí alabava,
la seva fe revifava
meditant sempre amorós.
A la Verge, amb gran tendresa,
gleves d’or li dedicava;
la Mare per ell vetllava
agraint-li la finesa.
Resta al cor pastor i poeta
de tots els qui el van tractar;
era transparent i clar,
vetllava amatent la pleta.
29 de juliol de 2000
Personatges
P - 14
Batec d'ales
​
Mossèn Colom féu un dia
que en la parròquia florís
un trosset de paradís
sadollat de poesia.
La natura generosa
als peus de la Verge i Mare
del cel, que a tots ens empara,
esclatà amb perfums de rosa.
Mossèn Cinto també hi és,
dicta cants a l’ocellada
amb paraula ben nostrada,
d’amor a la pàtria encès.
Un batec d’ales silent
inspira el gentil poeta
i, si l’escolta és ben feta,
brolla el poema escaient.
S’hi emmiralla l’estelada
i l’alba clara hi reposa
en alabança amorosa
a tota cosa creada.
En aquests recer preuat,
el record de qui el bastí
ens mena pel bon camí
de la pau, seny i bondat.
18 de juliol de 1998
Personatges
P - 16
A mossèn Joan Colom i Grau
​
Colom que gentil t’envoles
pels camins de celistia,
els poemes reviscoles
prop de Jesús i Maria.
Elevant la poesia
i brodant-la amb brinets d’or
a Tona el teu llegat nia
ben arrelat dins el cor.
Versejant amb Verdaguer
vetlleu per la pàtria aimada;
els valors, l’amor i fe,
arrelin altra vegada.
Personatges
P - 17
​
Homenatge a Mn. Genís Padrós i Pladevall (1900 - 1992)
​
Mossèn Genís nasqué a Tona
en un jorn esperançat,
ple de vida i acotxat
als braços de la marona.
El menut despert creixia;
no tardà a donar senyal
d'una vocació cabdal
que al seminari el duria.
De Jesús seguí la crida,
convençut i ple d'ardor,
i el serví sempre amb amor
al llarg de la seva vida.
A Manresa destinat,
amatent i solidari,
de la Seu fou el vicari
eficient i assenyat.
Al do de gents afegia
una oratòria eloqüent;
escoltar-lo era plaent
i el temps, ràpid, s'esmunyia.
L'apostolat impulsà
de manera remarcable,
i el tracte senzill i amable
el cor de molts va guanyar.
Propagà la devoció
a Nostra Dona de l'Alba;
de la Verge que a tots salva,
ell parlava amb gran unció.
Destinat a Taradell,
hi retrobà un temps antic:
en el mas del Gurri Xic,
visqueren els pares d'ell.
En el poble es comentava
el seu parlar intel·ligent
que per ells fou un present
i a tots els queia la bava.
Deien: "El Senyor Rector"
és molt polit i agradable
i a més de ser tan amable,
és ben bé tot un senyor.
Nou destí li és assignat:
cap a Igualada aniria
a regir Santa Maria,
que és lloc molt anomenat.
Conferències donava
sens descans i sense treva;
el do i la paraula seva
la bona llavor sembrava.
Retirat després a Tona,
hi trobà càlid consol;
els amics del seu bressol
feren la tardor més bona.
Mil nou-cents noranta-dos:
emprèn la lliure volada
cap a la casa estimada
de Déu Pare en el redós.
Avui amb goig evoquem
un sacerdot tan volgut
i el seu carisma i virtut
per sempre recordarem.
març, 94
Personatges
P - 18
Josep Romeu i Bach
(Espòs i pare exemplar)
​
Humil i senzill
com la violeta,
era el clar espill
d’una ànima neta.
Pare bo, amorós
i espiritual,
que sembrà entre flors
el bé puntual.
Mentre treballava
la terra amb ardor,
poemes brodava
plens de serenor.
A la Verge i Mare
i a l’Eucaristia,
la lloança clara
joiós ell teixia.
En guerra oferia
ajut als germans
i es comprometia
donant-los les mans.
El seu bon exemple
als cors quedarà.
De la llar féu temple,
cel d’un dia clar.
6 de novembre de 2002
Personatges
P - 19
En agraïment a Rosa Sitjà,
una professora exemplar,
​
En la claror dels ulls duies colgada
una llavor fecunda i amarada
d’un desig vehement, ferm i exquisit.
L’ensenyament vivies ardorosa,
no estimaves com ell cap altra cosa
i amb joia l’imparties i amb delit.
Solc a solc, pas a pas, amb energia,
dins nostra ment, que cap al món s’obria,
hi desvetllaves nobles sentiments.
Eixamplant horitzons de mica en mica,
la nostra vida i parla era més rica,
milloraven comports i pensaments.
De cap a cap formaves la persona
amb aquell tacte dolç, com de marona,
i als nostres cors l’empremta vas deixar.
Recordarem tothora la tendresa
del teu cor; i la fortalesa;
mai no podrem deixar-te d’estimar.
L’ensenyament és un treball molt noble:
a tots ens enriqueix, fa créixer un poble.